La cacera de l’ànec

Representada durant la temporada 2012

Lluny del drama sense conflictes que els autors soviètics acostumaven a crear a mitjans del segle passat per evitar admetre els conflictes socials reals en l’època, Aleksandr Vampílov, junt amb altres autors russos, defugen d’aquests vessants de realisme socialista per trasladar el conflicte teatral en una esfera poc tractada fins llavors en el seu teatre: l’íntima, la personal, on era possible viure no sense conflicte, sinó sense política.

L’autor ens presenta en Zílov, un personatge víctima del seu propi temperament, del seu oportunisme i la seva manca de sinceritat que inicia una lluita desesperada per realitzar-se com a ésser humà sense aconseguir-ho mai. Per més plans que faci per regenerar-se, torna sempre a la mateixa actitud davant la vida.

Un fet inesperat el portarà a recordar, escena rere escena, la relació amb la seva parella, les seves amants, els seus amics i els companys de feina per descobrir què és el que l’ha portat fins aquí, retornant, al final de l’obra, al desenllaç meditat fruit de tots aquest records.

La cacera de l’ànec és la història d’un fracàs i Vampílov crea aquesta comèdia per parlar de “l’home superflu”, un personatge sensible als problemes socials i ètics del seu temps, però incapaç d’actuar, tan per la feblesa de caràcter com per les pressions socials sobre la seva llibertat d’acció.

• 

• 

•